Es tracta d’un volum breu però potent en què Bragg parla de la necessitat d’establir, democràticament, mecanismes de control independents perquè hi retin comptes tant els governs dels estats com, sobretot, els mercats. L’autor assegura que detesta els cínics, i sosté que la responsabilitat de retre comptes és l’antídot a l’autoritarisme; que sense aquesta responsabilitat, no podrem aspirar mai a ser realment lliures.

Antonio Baños explica al pròleg que Bragg que va ensenyar-li «que es podia fer punk sense soroll ni crits ni banda. Que el que cal és actitud i fatxenderia»; i també que el socialisme és «tenir més mestres, més hospitals, més infermeres, més bombers», que «tothom es reconegui en l’altre, hi confiï, i que tots plegats ens sentin orgullosos de la societat».

La entrada “Les tres dimensions de la llibertat” de Billy Bragg se publicó primero en PRUEBAS El Genio Equivocado, La Botiga.